dimarts, 6 de gener de 2009

La Negra (Ed. Virus), Raul Zelik.

La història de Colòmbia del darrer mig segle és una història de violència. És més, quan algú sent parlar del país sud-americà el més fàcil és associar-lo amb guerrilla, paramilitars, militars, narcos i governs corruptes controlats per la mà, sempre present al continent, del veí del nord (Colòmbia és, probablement, el major aliat que tenen els EUA al sud del continent).

Aquesta és la imatge que ens arriba a nosaltres a traves dels mitjans. Una imatge negativa, i potser distorsionada, però no tan llunyana de la realitat. Colòmbia viu una guerra interna des de fa més de cinquanta anys, on s’han perdut milers de vides humanes i on la violència més extrema s’ha convertit en moneda habitual en moltes zones del país. Tot i que, i en açò cal ser molt prudent, no es pot generalitzar i de segur que el país i els seus habitants malden per a que aquesta imatge canvie. Però les desigualtats socials i els interessos econòmics i polítics dificulten aquesta transformació i aquesta visió de la realitat.

Amb aquests ingredients i en aquest context, Raul Zalik (Munic, 1968) ens presenta La Negra, una novel·la que parla d’això, de la Colòmbia violenta. Del dia a dia als pobles i aldees. De les accions dels grups guerrillers, de les massacres dels paramilitars (pagats pels terratinent) amb els camperols i sindicalistes. De segrestos i assassinats. D’un govern corrupte i incapaç de resoldre els problemes de la població si no és amb més i més violència. De guerrillers romàntics; de somnis i utopies.

L’interes d’una multinacional anglesa per la refineria de Barrancabermeja i la planificació d’una acció guerrillera en la mateixa refineria són els eixos centrals sobre els que s’entremesclen diferents històries i personatges, que desgranen la realitat quotidiana a l’interior del país. Amb claredat, fluïdesa i en certs moments dramatisme l’escriptor teixeix un magnífic relat fictici però com ell mateix expressa a l’epíleg, amb personatges i histories amb un rerefons real, massa real.

2 comentaris:

pablo ha dit...

té bona pinta el llibre...l'haurem de buscar!

feliç 2009 per tu també.
a veure si el proper cop que baixi podem permetre'ns un dinar o un sopar en condicions i no un esmorzar d'ànims baixos!

una abraçada!

JBM ha dit...

Me'l apunt. La veritat és que la realitat colombiana, més enllà de quatre pinzellades, és molt desconeguda per mi.

Salut i bon any!