dissabte, 24 de gener del 2009

Per enèsima vegada...

La veritat, no se per que m'escandalitzen encara aquestes coses. Són tan normals i habituals. A més, la periodicitat amb la que actuen aquesta colla d'indesitjables és tan continuada que ja no deuria fer menció en aquest raconet tan meu i a l'hora tan vostre.

Un altre cop, l'extrema dreta valenciana (sempre al servei de la pudenta Espanya) ha atemptat contra la sèu d'ERPV en la ciutat de València i contra el CSJ Kimera de Mislata. Aquesta vegada amb bombes incendiaries, precedides aquestes d'amenaces i insults per via telefònica. Una vegada més, una puta i trista vegada més ha succeït i estigueu tots tranquils que tornarà a passar. Tornarà a passar, per la senzilla raó que ningú (remarque ací NINGÚ) farà res. Ni el delegat del govern, ni la Generalitat, ni Rubalcaba, ni la policia, ni els partits majoritaris, ningú farà res de res. Eixos només s'afanyen quan cal rendir comptes amb la corona i l'esglesia, com a bons bufons de la cort que són.

Això sí, com ja s'ha dit tantes i tantes vegades, si aquestes accions covards es produiren a Euskal Herria omplirien pàgines de periòdics, capçaleres de telenotícies i tertulies radiofòniques. Però com que passa ací, al País Valencià, i els agredits són centres socials i partits esquerrans, no passa res.

Jo, malgrat tot, no vull callar-me i no em dona la gana mirar cap a un altre lloc. Si el feixisme actua i gaudeix de total impunitat, nosaltres continuarem condemnant-lo, assenyalant-lo i rebutjar-lo de totes les formes possibles. I als seus còmplices els diem que tard o d'hora la merda surt per qualsevol escletxa i esquitxa amb tanta força, que és impossible traures la pudor de sobre.