dimecres, 17 de juny de 2009

Stop racist attacks!!

Em telefona mon pare, està preocupat. Ha escoltat per la ràdio que a Belfast s'han succeït una sèrie d'atacs racistes a famílies romaneses i, per aquella preocupació universal que tot pare o mare té pel seu fill (sobre tot, quan aquest està lluny de casa), m'ha telefonat per saber si jo estava bé i per saber que collons havia passat.

Coincidències de la vida, els atacs s'han produït al mateix carrer on vivim, Belgravia Avenue; concretament al numero 14, nosaltres vivim al 21. Tot va començar la setmana passada. Durant dos nits seguides, un grup de nou o deu adolescents rebentaren amb pedres i pals les finestres i les portes de la casa on viuen els veïns romanesos. Nosaltres no ens adonarem de res fins que veierem els vidres trencats pel terra i les finestres rebentades. El dissabte a la tarda, un altre veí anava porta per porta repartint un manifest on explicava els fets i demanava solidaritat i col·laboració a tots per a fer-los front; també es convocava a totes a una concentració pacífica per al dilluns. Eixa mateixa vesprada, just després de parlar amb el veí, escoltarem crits i veierem per la finestra el grup de joves que havien tornat carregats de pals i pedres que llençaren contra les families que es trobaven en aquell moment al carrer. "Ràpidament" arribà la policia i el grup de covards va fugir per un dels carrerons que envolten el carrer. Nosaltres bocabadats i sense saber com reaccionar. Aquella nit el carrer es va omplir de policia que controlava qui entrava i qui sortia de la zona, les famílies afectades totes al carrer sense poder dormir per la por.

El dilluns, mentre les veïnes ens concentravem per demostrar el nostre rebuig a aquesta gentola i la solidaritat amb les veïnes afectades, tornaren a aparèixer. Llençaren ampolles de vidre contra els assistents i fugiren corrents. Un grup de veïns anaren darrere però no els pugueren agafar. Com no, la policia va arribar minuts després dels fets, sempre tan oportuns.

Ahir a la tarda, hi havia una assemblea de totes les famílies romaneses que viuen per la zona, volen estar junts, es senten més segurs i forts. Moltes de les veïnes ja els hem dit que estem per al que necessiten i que tenen tot el nostre recolzament.

Segons ens han explicat, els "cerdets" s'identifiquen com a membres de Combat 18, grup paramilitar neo-nazi molt famós al Regne Unit i molt pròxim a NP (National Party) partit d'extrema dreta britànic. També ens han dit, que aquests són adolescents (entre 15 i 16 anys) però que són enviats per gent més gran per a fer el treball més brut, ja que aquests no tenen antecedents i no els pot passar res si els detenen. Molt valents els cerdos, com sempre.
No esperava tenir que escriure sobre açò tan lluny de casa, però com sempre el feixisme et sorpren quan menys t'ho esperes. Allà i ací, contra el feixisme ni un pas enrere.

A la Notícia podeu veure el grup de veïns que intenta agafar els feixistes el dilluns a la tarda. La caseta blanca de la dreta és on vivim nosaltres.