Amb aquesta pregunta, es dirigia a mi el seguretat de l'estació de Xàtiva l'altre dia que vaig anar a estrenar la nova càmera que m'he comprat per internet. De sobte, em vaig sentir intimidat i cohibit alhora, la seua actitut inquisidora era presagi de que alguna cosa il·legal estava cometent. Vaig duptar entre pendre una actitut reivindicativa o fer-me l'ignorant i el sorprés, vaig triar la segona per comoda i eficaç. El tipo prengué llavors una posició més dialogant i explicativa, em va dir que allò era un recinte privat i que debia demanar permis per poder fer les fotos.
Realment vaig poder realitzar totes les fotos que volia, ja que fou al final quan aquell seguretat em va interceptar. L'estació estava preciosa, la llum de la vesprada, una vesprada del mes de maig a Xàtiva, li otorgava uns colors i uns matissos incomparables i l'anada i l'arribada de viatgers, la feien viva i activa.
Podria començar una llarga reflexió sobre el concepte d
e privacitat, que m'impedeix fer fotos a l'aire lliure a un monument hitòric del meu poble, però simplement he decidit contar la xicoteta història que m'ha fet veure com, fins i tot, les coses més sencilles, aquelles que en un moment determinat et fan sentir ple, bé, estan prohibides.Per cert, la sensació que vaig tenir, una vegada dalt del tren, fou de vergonya...
2 comentaris:
El que t'ha passat és fruit de la societat on vivim. Fins i tot les més ridícules de les normes s'han de complir per assegurara el bon funcionament del mecanisme al qual estem tots lligats. Aquestess normes que suposadament es fan per a mantenir la seguretat i la convivència entre les persones no solen respectar les llibertats individuals ni col·lectives... aquesta és la seva manera de fer les coses a tots els nivells. Per cert, ànims i segueix amb el teu recent blog!!!
Als anys 80 i 90 no hi havia segurates a l'estació i fotografiaves tranquil·lament. Des del rellotge, als racons de la marquesina. Ara però, d'ací 50 anys, no tindrem aquelles fotografies "antigues" de l'estació xativina. Fa molts anys que no agafe el tren. Massa control, massa segurates, massa càmares i el bitllet massa car. M'estime més anar amb el meu cotxe, que al capdavall, això és el que pretèn el sistema!
Publica un comentari a l'entrada