dijous, 21 de juny de 2007

Guillem Agulló ni oblit, ni perdó!!

Ací vos reproduixc la carta que els Maulets de l'Horta li vam escriure a Guillem Agulló en el 14 aniversari del seu assassinat.

"Estimat Guillem: Som els maulets. Un any més, i ja en van 14, hem vingut a la Plaça de l'Ajuntament del teu poble a recordar-te, homenatjar-te i denunciar un cop més que continuem sense trobar allò que busquem des d'aquell trist 11 d'abril de 1993: la veritat i la justícia.
Ja son 14 anys d'impunitat, 14 anys de mentides, 14 anys de dolor, ràbia continguda i lluita, però, sobretot, son 14 anys sense tu, Guillem. Perquè uns assassins sense nom decidiren acabar en la teua jove vida, decidiren que uns gossos botxins i neonazis t'executaren. I decidiren que el teu assassinat continués, com si de les pitjors tortures de Garzon es tractés, molts anys desprès. Perquè 14 anys desprès encara embruten el teu nom aquells jutges, policies, periodistes, polítics... però ja saps: a cada porc li arriba el seu Sant Martí i, a ells, la història els jutjarà de manera implacable.
Per ací, el mon continua igual de boig. Continua l'explotació de les persones per les persones, de la dona per l'home, de la natura per les persones. Si veieres en que estan convertint la nostra terra potser desitjaries, com moltes de nosaltres, fugir ben lluny i no vorer el que ens estan fent, convertint-nos en el Balneari d'Europa, destruint les nostres hortes i camps (aquelles on segurament jugaries de xiquet), acabant amb els nostres treballs tradicionals, anihilant la nostra llengua, aquella en la qual parlaves als teus amics de Burjassot o de Barcelona.
En canvi, nosaltres som molts més dels que érem fa 14 anys. L'independentisme revolucionari avança sense fre, organitzant assemblees, mobilitzant als pobles, donant respostes i alternatives. Continuem lluitant amb un puny al cap i amb vosaltres al nostre cor (amb tu, amb Davide, amb Roger, amb tots els morts per una Terra Lliure). Aquest any commemorem els 300 anys del començament de la pèrdua de les nostres llibertats. Aquests Països Catalans que tu tant estimaves, Guillem, vol recordar aquesta data amb ànsia de recuperar la nostra dignitat com a poble, la nostra llibertat, la nostra emancipació.
També continuem lluitant, com tu ens ensenyares, contra el feixisme, de carrer o institucional. Ja siga a Xàtiva, València, Girona o Barcelona, les joves continuem organitzant-se per anihilar d'un cop per totes aquesta lacra social que son els España 2000, Ciudadanos por Cataluña, Alianza Nazional, Coalicion Blavenciana i tota la resta de feixistes i neonazis que campen amb total impunitat pels nostres carrers.
Bé Guillem, ací no estem totes les que hauríem d'estar, però sense dubte, cada any som més els que volem recordar-te, els qui no volem perdonar als teus assassins i els seus responsables, els qui, en definitiva, continuem lluitant per la llibertat social i nacional del nostre Poble, perquè ja saps que la lluita continua i que la millor justícia serà la victòria.
Per últim, també dir-te que no oblidem als qui veritablement han estat víctimes del teu assassinat, la teua família: la Carme, la Betlem, la Carmina i el Guillem. Ells continuen lluitant com sempre per la dignitat i per que es complesca amb la Veritat i la Justícia. Ja saps que no han estat ni estaran mai soles, perquè almenys nosaltres, sempre estarem al seu costat, perquè sense ells el somni no és possible.
L'any que ve farà 15 anys que estem sense tu, però esperem organitzar-ne una que porte el teu record fins a totes les cases dels Països Catalans, que faça tremolar els ciments mateix d'aquest sistema i d'aquest estat que ens explota i oprimeix. Ens veiem d'ací un any, tot i que al nostre cap i al nostre cor, restes tots els dies de la nostra lluita.
Bona nit Guillem, i fins demà! Guillem Agulló: La lluita continua! Visca la Terra!"
L'Horta, Abril de 2007.

2 comentaris:

Camí de Roth ha dit...

Senzillament impressionant. Dese aquest document al calaix de les coses que ensenyaré els meus fills més endavant.

Tot el meu recolzament. Ni un pas enrere.

Una abraçada.

Enric ha dit...

Com diria el teu paisà Raimon:

Menyspreu per a tots els opressors,
paraules que els puguen fer mal.
Amor i fermesa en el combat
per a tots els oprimits.
Música i consol i companyia
per als solitaris i marginats.

Salut i independència ||*||