M'encanta la música. Podria prescindir de moltes coses, però d'escoltar música no. Tots els dies n'he d'escoltar. A més, encara que m'agrada escoltar qualsevol tipus de música, m'agrada que les peces musicals tinguen lletra i si a més entenc la lletra millor que millor, així la puc cantar. Sempre he pensat que aquells que estimem la música lletrada és perquè així ens identifiquem i ens sentim partíceps de l'obra en qüestió. Per a aquells que no sabem tocar cap instrument o que ho fem, però malament, és una forma més de gaudir-ne i emocionar-nos.
Supose que una cosa pareguda hauran pensat els “brillants” impulsors de la iniciativa de ficar-li lletra al himne espanyol. El històric “xinta, xinta” passarà a tenir una lletra que ha estat escollida entre, segons han dit al tele-diari, 7000 lletres. El COE (Comitè Olímpic Espanyol) n'ha escollit una que serà la definitiva, la que hauran d'aprovar els polítics.
No penseu que és sols una iniciativa “freak” i futbolera, no. Els qui han potenciat aquesta iniciativa saben molt bé que la lletra de l'himne és importantíssima. Aquesta reforça el sentit de tot plegat i uneix més a aquells que la canten. Pel que he pogut escoltar, el text conté paraules com: “patria, hermanos, democracia” i no sols això, a més, és convertirà, com és normal, en un altre símbol patri. En aquesta època de ressorgiment del patriotisme espanyol més ranci, la simbologia pren un sentit essencial i la lletra de l'himne nacional espanyol és un símbol més de cap on es vol anar. Si no recorde malament el “regimen” ja en tenia una que tots els “bons espanyols” cantaven a una sola veu. Per mi, tinga o no lletra, continuarà sent el mateix i voldrà dir el mateix, això si, ara un poc més clar.
4 comentaris:
Ei paco, salut! Ja saps, a cantar! Has llegit la lletra? És la caspa. No és per fer-me l'anarco, però a mi els himnes sempre m'han paregut molt ridículs. Des de la marsellesa als segadors. M'agradaria que algun dia el nostre poble fora lliure, per no haver de fer aquests exercisis de patriotisme.
He llegit al gran periódic esportiu-radical-espanyol, el MARCA, que hi havia polèmica perquè recordava molt al d'un que hi havia abans... Imagina't com ha de ser. A mi hem sembla be que es facen himnes, és el seu himne no el meu. Això si, que no m'iponsen eixe himne, que no hem facen cantar-lo que sino ahi ja comença la cosa a canviar.
Pense com Marc, que els himnes m'han paregut ridículs en el sentit del patriotisme (si no et saps la lletra no et uns bon patriota i tal). Això si, pense com tu, que una lletra d'una cançó o d'un himne, o de qualsevol altra cosa, si la cantem i ens sabem la lletra és perquè ens sentim identificats. En fi, que no estic jo hui fi i estic pegant una rallà i no se per on eixir.
Un últim apunt, per culpa teva he demanat el llibre de "El camino" de Jack Kerouac. M'han parlat tots tant be d'eixe llibre, que la teva ressenya ha sigut l'espurna ja. Ja et contaré si m'agradat o no quan ho faja (després d'examens i dos llibres que m'han regalat jeje).
PS. L'himne a Bocairent el millor (tant musicalment com per la seva lletra)
quan deia himne volia dir lletra
el millor d'aquest himne és que ha durat sis dies. això sí que és una carrera meteòrica. per cert, paco, si et vols partir la caja, llegeix els comentaris que el periodista Rafael Reig va fer sobre l'himne (Público), són la bomba.
una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada