Avui es compleixen cinc anys des que Collin Powell va pronunciar el discurs a l’ONU sobre la necessitat d’atacar l’Iraq, per que era un niu de terroristes i ocultava una sèrie d’armes de destrucció massiva, que amenaçaven tot els “bons” i “honrats” ciutadans d’occident. Cinc anys de mentides que han dessagnat el país àrab.
És curiós veure avui, cinc anys després, com Juan Gabriel Valdés, ambaixador de Xile davant l’ONU entre 2002 i 2003, diu, en un article publicat a Público, que han estat enganyats, que s’ho cregueren. Que tots els arguments aportats, pel tot poderós senyor de la guerra and company en aquell informe, eren un munt de mentides que sols buscaven un propòsit: atacar l’Iraq per simples interessos econòmics i geo-polítics.
Tindran barra!, com poden dir, després de cinc anys i milers de morts, que tot era mentida i que foren enganyats?. No foren prou els arguments exposats per Hans Blix, inspector de nacions unides enviat a l’Iraq?, ni l’oposició de mig món?, ni, fins i tot que els serveis secrets d’Alemanya i França informaren als seus governs de la falta de rigor en les informacions nord-americanes?. NO, no fou suficient. Era més prudent creure al Powell. En paraules de l’ambaixador – el secretario de estado norteamericano habia brillado por su sensatez y honestidad- i afegeix –no habia en EEUU nadie mejor que él para convencer a los norteamericanos de que era necessario ir a la guerra-. Convèncer als nord-americans i als líders submisos que claudicaren davant una colla de tramposos amb uniforme.
Cinc anys després les mentides encara maten persones a l’Iraq. I les armes de destrucció massiva? ...en el fondo del mar matarile, rile, rile...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada