Agressions a immigrants, amenaces, artefactes explosius en seus de partits nacionalistes i d’esquerres, pallisses i, fins i tot una ganivetada que quasi li provoca la mort a un jove la setmana passada. Tots aquests fets passen, a ulls de la delegació i de la subdelegació del govern, desapercebuts. La denuncia és desproporcionada. No volen crear alarma social. És millor, callar i no dir res, treure-li ferro a l’assumpte.
Encara recorde, com el “senyor” Antonio Bernabé es va afanyar, amb l’all al cul, en denunciar i declarar públicament que els "violents" que cremaren fotos del rei el 9 d’octubre serien identificats i posats a disposició judicial. En aquest cas, no va existir desproporció. No li va tremolar la mà. Qualsevol cosa era bona per a demostrar que s’és un bon lacai. Bona seria en aquest cas aquella frase que sempre diu el company Cucarella: no em fotràs tort que per un ull t’hi veus!.
El seu silenci és complicitat i la seua complicitat és impunitat i la seua impunitat és la vergonya i al impotència de tots nosaltres.
1 comentari:
cada dia un fons eh!
Publica un comentari a l'entrada