dimecres, 13 de febrer de 2008

Xàtiva, la nostra Gernika.

Ahir es compliren 69 anys del bombardeig de l’estació de Xàtiva. El 12 de febrer de 1939 l’aviació feixista italiana va sembrar el dolor i la mort al poble.

Eixe dia l’estació estava plena. La gent s’amuntegava a la vora de la via esperant els seus familiars, un tren carregat de soldats i ferits republicans que retornaven del front a casa. De sobte, els avions aparegueren per darrere del Puig i descarregaren la seua carrega mortal.

Fa poc, escoltava dir a Vicent Partal que Xàtiva era la Gernika valenciana. I així és. La guerra estava acabant-se i conten que Mussolini, després de veure el que havia fet la luftwaffe a la ciutat basca, volia demostrar que la seua aviació també era capaç de realitzar una acció de característiques semblants, no volia que pensaren que l’exèrcit italià era fluix i limitat. I així ho va ordenar.

Aquell dia moriren més d’un centenar de persones, entre soldats i civils, i el que en principi anava a ser un assolellat dia d’hivern, ple d’esperança pel retorn dels éssers estimats, es va convertir en un infern que ha quedat gravat en la memòria dels xativins, bé, de tots no, els membres del PP local no s’han dignat a apropar-se a l’acte que cada anys es celebra per recordar i denunciar el crim, i fins i tot varen posar molts impediments per a que és construira un monòlit en record de les víctimes.

Contra l'oblit, memòria i justícia!.