La realitat supera la ficció.

El dia en que, el bronzejat i especulador vocacional, Eduardo Zaplana anunciava que passa a un segon plànol de la política, escolte per la ràdio que una família de Sevilla duu des del dimarts dormint en una tenda de campanya a la porta de sa casa. El promotor que ha adquirit l’edifici no els vol respectar el contracte de lloguer (sols ha respectat el de 7 famílies que duen més de 20 anys llogats, la resta tots al carrer). La proposta del miserable –adjectiu per definir al promotor-? Que li compren el pis de 40 metres quadrats per més de 100.000 euros. Tenen una xiqueta menuda que ha de dormir a casa dels seus iaios perquè, segons diu son pare, a partir de les quatre del matí fa molt de fred al carrer.

Llig a Publico que una jove argentina, Maria Eugenia Sampallo, ha denunciat els seus pares adoptius per calumnies i rapte. Maria fou entregada per un militar a una família propera a la junta militar argentina. Sa mare, embaraçada, fou detinguda en 1977 pels militars i continua desapareguda. Gràcies al seu empeny i al recolzament de les mares i avies de la plaça de Mayo ha pogut seure en el banc dels acusats els dos mentiders que li deien, i cite paraules textuals, eres una desagradecida, si no hubiera sido por nosotros ahora estarias tirada en un zanja. Des d’ací tot el meu recolzament i admiració.

I per últim, ahir llegia al diari que el judici, on es va condemnar els dos companys independentistes de Girona a pagar una multa de 2700 cadascú per injuries greus a la corona, queda anul·lat i es repetirà. Les irregularitats a l’hora de poder expressar-se en català –el jutge va impedir l’entrada d’un traductor per a que aquests pogueren declarar en català- han provocat que aquest s’haja de repetir. Personalment pense que hauria d’anul·lar-se i que els companys quedaren absolts. El judici ha estat una farsa i un muntatge polític des del principi. Absolució ja!.