dilluns, 31 de març de 2008

Zaplana, el brazo incorrupto del PP (ed. Foca)

Me tengo que hacer rico. Aquesta declaració, extreta de les converses telefòniques entre Eduardo Zaplana i Salvador Polop –Cap provincial del PP a València- gravades per la policia durant la investigació del cas Naseiro, resumeix quin ha estat l’objectiu del polític nascut a Cartagena des que va entrar en política.

La trajectòria d’Eduardo Zaplana, “el cartagenero”, ha estat profundament marcada per dos objectius fonamentals: l’acumulació de poder i l’acumulació de capitals. Al més pur estil dels capos mafiosos, Zaplana ha teixit una xarxa d’interessos, favoritismes i trampes administratives per lucrar-se ell i la seua colla de fidels escuders amb els diners públics que han passat per les seues mans.

Ara Alfredo Grimaldos Feito ens detalla tota aquesta trama en Zaplana, el brazo incorrupto del PP (ed. Foca). Grimaldos ens relata cronològicament la trajectòria política d’un dels personatges més controvertits del panorama polític actual. Des de la seva elecció com a alcalde de Benidorm, gràcies al vot de la trànsfuga socialista Maruja Sánchez –adequadament recompensada per aquest fet-, fins a la seva actuació com a portaveu del govern de Jose Maria Aznar en els atemptats de l’11M a Madrid (la teoria de la conspiració). Al llibre es detallen totes les trampes que ha comés el murcià per a aconseguir els seus objectius.

El text segueix una línea temporal que s’inicia amb el casament amb la filla de Barceló – família d’hotelers molt influent a Benidorm i a les comarques del sud-, i com a aquest fet el llança vertiginosament en la seua carrera política. L’entrada a l’ajuntament de Benidorm (amb el cas Naseiro de rerefons), l’accés a la Generalitat Valenciana amb la firma amb UV del que Lizondo anomenà “pacte del pollastre”, les factures falses de Terra Mítica i el controvertit contracte amb el seu amic Julio Iglesias per promoure la Comunitat Valenciana, el control de RTVV, les relacions d’amistat amb personatges com José Bono, Perez Rubalcaba i Francisco Hernando “el Pocero”, les males relacions amb Francisco Camps; i tota una sèrie de fets que han esquitxat la carrera d’aquest “il·lustre” personatge.

Un magistral treball d’investigació que, per la seva precisió i claredat, ha estat perseguit i censurat –el Corte Ingles el va retirar de les seues prestatgeries el mateix dia que es posava a la venda-.

3 comentaris:

JBM ha dit...

Me fa moltíssimes ganes llegir-lo. Saps si és bo de trobar? L'editorial és prou coneguda, no?

Salut!

JG ha dit...

podriem fer algo per l'Accent del dia del llibre no Paco?

tens el meu mail al bloc, diguem algo tio!

salut!

Anònim ha dit...

Ie, Paco, sóc Òscar, se'm va oblidar de demanar-te'l. Ja passaré per ta casa a arreplegar-lo. Au, ens vegem al tardet