dilluns, 3 de març de 2008

Per favor, que arribe el dia 10 ja!

Ja feia temps que no actualitzava açò del blog. No penseu que l’actualitat m’és indiferent, no. El que passa és que si haguera d’escriure cada vegada que l’actualitat em supera, passaria el dia sencer cara l’ordinador. I ara, en campanya electoral, imagineu com seria la cosa. Perquè si alguna utilitat té la campanya electoral és fer-nos veure com d’inútils són els polítics i l’espectacle que els acompanya. Almenys, això pense jo.

Doncs bé, simplement llençar-vos una qüestió, per a veure com ho veieu vosaltres –fidels i minoritaris lectors d’aquest humil blog-. A més, avui hi ha la “gran revenja”, con l’anuncia Cuatro, del debat electoral entre els dos faristols cistellers del reino. I veient com se les gastaren la setmana passada, en l’anterior cara a cara, pot ser encara més patètic.

Tots sabem que el tema del bipartidisme està més que arrelat. Està fomentat, diria jo. Dos ideologies –mentida!-, dos colorets –roig i blau- i l’atenció de tot el món amaneixen un espectacle ridícul i lamentable que només serveix per a guanyar quotes d’audiència televisiva i engreixar estadístiques el dia següent; i com diuen ells, per a decantar el vot indecís. Indecisos a l'Estat Espanyol?

Bé, potser no us he llençat la pregunta, però podríeu dir la vostra, debatre’m el tema de l’audiència televisiva i les enquestes, donar-me la raó o simplement afegir alguna cosa més. Que en penseu del tema?

Disculpeu que estiga tan espès. Potser amb la vostra aportació podem engegar un debat interessant –fórmula copiada de la companya Aurora- i que a mi em trega un poc les boires del cervell. Moltes gràcies.

7 comentaris:

Joan Vecord ha dit...

Hola Paco! A mi també em desespera aquest bipartidisme, especialment quan cap dels dos partits no m'engresca gens (l'un, evidentment, perquè és el de la dreta ; i l'altre perquè se suposa precisament que és el gran de l'esquerra, però ja em diràs quina pena fan, pobrets).

Però de vegades penso si no seria millor aquesta simplicitat tan arrelada per Espanya que no pas l'escrupolositat que gastem als Països Catalans. En el meu cas, i malgrat tenir força opcions de vot, he decidit quedar-me a casa, perquè cap partit em convenç prou. A les darreres havia votat ERC, però trobo que s'han abaixat massa els pantalons. Hauria, tanmateix, de no ser tan primmirat i deixar-me seduir pel vot útil i donar la meva papereta pel partit més d'esquerres i més català que trobi? En part sí. Però mira, estic fins als pebrots d'aquests polítics. I mentre per aquí som tan exigents, per allà ho tenen molt clar. Bé, només han de decidir si al final vesteixen de blau o de vermell.

Salut!

Paco ha dit...

Gràcies Joan per la teva aportació. Avui he assitit a una xerrada sobre el perquè l'esquerra independentista demana l'abstenció i s'ha parlat de tot això. De totes maneres, la millor iniciativa és fer veure a la gent que hi ha una alternativa a tota aquesta farsa, que ells anomenen democràcia. Fer veure a la gent que cal una unitat popular, crear un teixit de persones que creguen en una democràcia real i participativa. El fet de no anar a votar el proper diumenge és un acte de militància.

Salut.

Twenty ha dit...

El millor per definir la situació actual en la que vivim és una canço de Verdcel. Crec que és diu Monocrom.

La democràcia a l'estat espanyol està convertint-se en un blanc o negre, on tant sols hi ha dos opcions, que les diferències són mínimes com be has apuntat dos. A més, aquestes eleccions mostren la manca de democràcia, ja que es té la concepció de que són unes eleccions com l'elecció al president de la república, i no, tant sols s'elegeix al cap del govern que està per baix d'un altre poder, més fort i amb més competències.

Nosé, m'estic pegant una rallada que nosé si té molt de sentit... Però m'has entés no? Que diuen democràcia i no ho és, perquè si tant democràtics que foren deixarien triar al cap de l'estat, no ilegalitzarien partits per no condemnar la violència mentre altres que assassinen no són il·legalitzats ( i damunt són protegits), no deixen participar a invidents, etc...

Tota una sèrie de coses que fan vore que la democràcia espanyola no és tal democràcia. Com tu apuntes, s'ha de presentar una alternativa veritable i començar a posar el nostre discurs en la societat en aspectes socials (immigració, privatització dels serveis públics, etc) i a partir d'ací...l'alternativa serà cada cop més fiable!

Paco ha dit...

Estic d'acord Victor. Cal una alternativa forta i vertaderament democràtica -estic fart que utilitzen la parauleta per a definir la merda de sistema que ens venen- i la mobilització de la gent, sense interessos partidistes ni instrumentalisme electoral.

Gràcies per la aportació.

Aurora Mora ha dit...

Bé, Paco,

Per fi actualitzem, una notícia bona per ella mateixa! Bo, fins i tot els politòlegs estem una mica saturats amb la campanya i això que ens encanta fer els nostres anàlisis...
Una de les intervencions que més m'han agradat ha estat la de Víctor: efectivament estem davant un circ mediàtic construït per a tenir audiències, no per a debatre propostes polítiques, i això que les eleccions de diumenge són legislatives, no presidencials. És evident que es tracta d'un joc que beneficia tant al PSOE com al PP, com als grans grups de comunicació, cada vegada més polaritzats entorn a algun dels dos candidats. És la política-espectacle en la seua versió més pura.

Allò de l'abstenció com a acte de militància em sembla molt bé. El problema és quan algú que pensa quasi igual que tu, vota. Llavors què? És una traïdor? Què passa si jo no vull abstenir-me i vull fer un vot nul? o Vull votar a Ciutadans en Blanc? o què se jo, vull votar a Iniciativa? Llavors ja se'm posa una creu? De vegades, crec que al tema de l'abstenció s'utilitzen arguments una miqueta maniqueus i de veritat que s'ha de construir una alternativa, però mentrestant, no veig perquè hi ha incompatibilitat entre el vot i la militància (i mira que segurament m'abstindré).

Potser et sorprenga el què dic, però igual que el bipartidisme al què s'està anant cada vegada més no és massa democràtic, tampoc a l'extrema esquerra és massa bo veure les coses en blanc o negre. Jo açò ho he après ara i crec que és una bona lliçó.

Una abraçada.

Twenty ha dit...

Pense com Aurora, crec que si vas a votar i eres militant de l'EI no suposa que sigues un traïdor a la causa revolucionària independentista. Jo tampoc sé que faré, no m'agrada cap partit polític. A dia de hui no hi ha cap que represente el que jo vull fer al meu país.

Nose, crec que el vertader militant, és el que va a les assembles sempre que pot, el que es llig tots els documents que calen, el que va als actes que es fan, el que compleix allò que s'ha compromès a fer, el que perd temps del seu descans personal per pancartes, nose... I si un militant, va a votar el 9M crec que no ha de ser taxat de res (no estic dient en cap moment que tu penses que són traïdors eh Paco!).

Les eleccions és un dia cada quatre anys, i aquells que diuen ser els defensors de la democràcia, es posen contents perquè diuen que és la festa de la democràcia... Es veu que la democràcia, el poder per a les classes populars i mitges, és un dia cada quatre anys i prou. I per a mi, això no ho és...

En fi,...que ja no sé el que volia dir! Sols això, comentar que no crec que tots els militants de l'EI es queden a casa i no vagen a votar i que si ho fan, seran iguals de militants que altres que han seguit la campanya! Total és un dia no? I la revolució no s'acaba en un dia...

Com he dit, crec que hauríem de prioritzar el nostre temps (aquesta frase la estic dient últimament prou i els que militen amb mi ho corroboraran)en construir el que havia dit abans: una alternativa que no es basa tant sols en una forma diferent de democràcia, sinó que s'expandeix tots els aspectes, i torne a repetir, on els socials són bàsics i ahí és on podem començar a fer veure que som la corretja transmissora de la lluita social...

Quina rallà m'he tirat no?

Paco ha dit...

Estic totalment d'acord. Aquell que vota no és un traïdor, clar que no. Cadascú pot fer el que considere oportú. Això sí, està bé que com a EI construim alternatives a aquest sistema i que, analitzant la cojuntura més favorable, pugam decidir quina és l'estratègia que més ens conve con a moviment. Dir la nostra. Cal tenir en compte que som un moviemtn en construcció i que encara estem molt verds en moltes coses