dilluns, 12 de maig de 2008

Queremos libertad, una vida en los panteras negras, ed. Virus.

Sensacional és la paraula que em ve al cap si he qualificar el darrer llibre que he llegit. Coneixia algunes coses dels Panteres Negres, però res en profunditat, en general, tòpics i poques coses més.

Però aquest llibre m’ha mostrat la lluita i el treball d’un col·lectiu de persones que van rebel·lar-se contra l’imperi, des del mateix cor d’aquest. Queremos libertad, una vida en los panteras negras de Mumia Abu-Jamal, és un petit manual d’història, una mena de “biblia” revolucionaria. Des de la presó, l’ex-militant i periodista, Abu Jamal, ens descriu el que fou aquell fenomen per a la comunitat afroamericana i el que va suposar per a ell com a membre actiu de l’organització.

El llibre ens situa en un context conflictiu, on les relacions internacionals –i nacionals- estan marcades per la guerra freda –la guerra del Vietnam com a màxim exponent- i els moviments revolucionaris que despertaven arreu del món.

Des del seu naixement, el BPP –Black Panther Party- va seguir una línea rupturista i revolucionaria. No bastava amb fer marxes per la dignitat i la igualtat entre blancs i negres, calia fer front al sistema en totes les seues vessants, assenyalar-lo i viure’n fora. No només es feia una lluita racial, a més es feia una lluita social i cultural –les influències polítiques anaven des de Mao, amb el seu famós llibre roig, fins a Malcom X, amb tesis nacionalistes-; una lluita internacionalista. La importància del partit i les seus activitats creixeren tant, que prompte el govern va intensificar la seua repressió. Va assenyalar culpables i va desplegar la seua maquinària de contrainformació per desfer-se del “problema”. Com anava a consentir-se, al cor dels EEUU, que una colla de negres revolucionaris en feren de les seves?.