diumenge, 18 de maig de 2008

Woodstock 1969.

La meua condició de melòman em porta a escoltar molta música, tot tipus de música. Ja vaig confessar una vegada, que tinc una necessitat imperiosa per escoltar música a diari. Doncs bé, he de confessar-vos que tinc una sèrie de vicis -el pop i el rock anglosaxó dels seixanta i setanta- que l’altre dia em feren gaudir d’allò més.
La joia que avui vos presente és un DVD on estan resumits els tres dies que canviaren la història del rock i, per què no, la història de tots aquells que estimem la música. El festival de Woodstock (Agost de 1969) fou –és- un dels festival de música més importants de la història. Tres dies que definiren el nou concepte de viure la música. Una nova generació despertava i amb ella una nova forma d’entendre l’art i la vida. Al món es coïen canvis importants i la societat nord-americana estava agitada per l’oposició a una guerra sagnant a l’altra part del món –Vietnam- i per l’eclosió d’una nova cultura de la pau, l’amor lliure i l’experimentació amb drogues –hippies- hereva de moltes altres corrents contraculturals que s’havien desenvolupat al país de les oportunitats.

Més enllà de tòpics, aquells tres dies passaren pel destartalat escenari autèntics monstres de la música. Per citar els més coneguts: la Janis Joplin, The Who –sóc un devot-, The Band, Jefferson Airplane, Joan Baez, Richie Havens. Crosby, Stills & Nash; i l’irrepetible i psicodèlic Jimi Hendrix. El milió de persones que es congregaren allà foren testimoni d’un espectacle que avui, 40 anys després, encara posa la pell de gallina, almenys a mi.

No pretenia fer de crític musical, sols pretenia contar-vos una xicoteta intimitat. Aurora, Jordi espere que disculpeu l’atreviment.

1 comentari:

Twenty ha dit...

a vore si algun dia puc anar a ta casa i em deixes el dvd! la veritat que aquest festival s'ha parlat molt i es parlar molt, perquè és una passada, segons m'han contat!