dilluns, 23 de juny de 2008

Mireu-los bé les cares.

Em despertava aquest matí amb la noticia que una sèrie “d’intel·lectuals”, encapçalats per Fernando Sabater, han elaborat i sotasignat un manifest “en defensa de los castellanohablantes” . Aquest il·lustrat grup de reaccionaris ESPANYOLS, entre els que també estan Boadella, Vargas Llosa i molts altres, considera que hi han certes autonomies que fan una discriminació del castellà “lengua comun a todos los españoles”; i que en el conjunt de l’estat –país en dirien ells- l’espanyol està patint un retrocés. A més, consideren que els drets lingüístics els tenen les persones i no els territoris. Jo els preguntaria: senyors i senyores, il·lustres erudits, podrien explicar-me on collons estan els meus drets lingüístics com a persona -persona humana- en un territori on la meua llengua, la que m’han ensenyat els meus pares, serveix per a que una colla de sangoneres amb corbata es torquen el cul dia sí, dia també?

“Manifiesto por la lengua común” li diuen ells. Control, imposició, ranci espanyolisme, i molta cara dura li dic jo.

Sovint, em pregunte que és més perillós: si aquells que s’autoproclamen feixistes, són de dretes i no s’amaguen; fan de la reacció la seua senyera o aquells que van de progressistes, que a més els encanta exercir la faceta d’il·lustres intel·lectuals alçant no se quina bandera de suposada llibertat -la seua llibertat, és clar!- i que en el fons de les seues ànimes són tan reaccionaris, o més que els altres.

Quin fàstic em provoquen, de veritat!

1 comentari:

Jean Robur ha dit...

Com he dit en un altre lloc, tota aquesta colla de (intelectuals?) fan por. El retorn de la caverna i l'imposició. Segur que el senyor Vargas Llosa té de ser molt feliç que el quitxua a Perú quedi cada cop més arraconat per una llengua extrangera. A veure si tenen collons de venir a Girona a predicar que el que hem de parlar el castellà i amb amor deixar la nostra llengua materna, perquè tot será comú, joios, i com Disneylandia...