dijous, 5 de juny de 2008

Quina pel·lícula m'he muntat!

Diu el tòpic, que mai una pel·lícula pot igualar al llibre. Que sempre el llibre és millor. De normal, quan una persona veu una film d’una adaptació literària sempre tendeix a amollar allò de no té punt de comparació amb el llibre. O allò de el llibre és molt més bo que la pel·lícula. Quasi sempre n’estic d’acord. Ara bé, cal matissar certes coses al voltant d’aquesta afirmació.

Per què la gent tendeix a considerar millor una novel·la, que la seua adaptació cinematogràfica?

En primer lloc, es clar, per complir amb el tòpic. Si no fos així, el tòpic no tindria sentit. Aquell que no haja sortit mai d’un cinema –de veure una adaptació d’un llibre- i no haja amollat la típica frase, és que mai ha estat a un cinema. Ho has de fer, encara que només siga per fer-te l’interessant. Queda molt bé dir-ho. Per una banda, fas veure que has prestat atenció a la projecció i per l’altra, i és aquesta la important, fas veure que has llegit el llibre i que anaves a fer un judici o valoració, premeditat, això sí, sobre la pel·lícula. A no ser, que no t’hages llegit el llibre. Llavors, ho tens més fàcil. A mi em va passar amb el Senyor dels anells, com que no m’he llegit els llibres, el film em pareix super complet i boníssim. Em va fascinar la trilogia.

En segon lloc, perquè normalment si que és compleix aquesta màxima. Els llibre tendeixen a ser més interessants que els films. Però no per la qualitat de la producció cinematogràfica, que també, sinó per què el llibre té uns elements molt determinats que mai els pot tenir una pel·lícula. El llibre et permet estructurar-te tu la història, conèixer els personatges, crear-te’ls físicament tu mateix, et manté més alerta; diguem-ne que l’assaboreixes més. Té tots els detalls que la pel·lícula no pot condensar, tot i pretendre-ho, en dues hores. El llibre et requereix una atenció de la que pots prescindir en alguns moments de la pel·lícula. El llibre el fas teu, cosa que, almenys jo, no puc fer amb la pel·lícula.

M’ha passat amb l’adaptació cinematogràfica que s’ha fet del llibre de Ferran Torrent La vida en l’abisme. El títol del film és La vida abismal. M’agraden els actors que intervenen, m’agrada l’ambientació i m’agrada la interpretació. Ara bé, no té ni punt de comparació amb el llibre. Per què? molt senzill, no ha segut capaç de condensar tots aquells detalls que fan de la novel·la una bona història. En aquest cas, és compleix la màxima. Tots els detalls que fan la història –quasi biogràfica- de Torrent interessant, no han estat o han estat tocats de passada. En cap moment, he sentit l'emoció que sentia llegint la novel·la. I repetisc, no és una pel·lícula dolenta.

No se si us he aclarit alguna cosa. Potser, no era el meu propòsit.

1 comentari:

Anònim ha dit...

De vegades no val la pena ni fer-ne la comparació. Has de llegir el llibre i veure la pel·lícula tenint clar que són productes estètics diferents.

Òscar, que no ix a córrer tant com voldria