diumenge, 12 d’octubre del 2008

En dies tristos i grisos, cal somriure

Aquests dies no estan siguent molt potable, ni per l'oratge, ni per la meua salut, ni per als meus sentiments. Per això, he pensat que al mal temps bona cara. Vos deixe la millor imitació, per a mi, que han fet els mestres de l'absurde de Muchachada Nui. Avui Manu Chao.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ojalá
(Silvio Rodríguez)

Ojalá que las hojas no te toquen el cuerpo cuando caigan
para que no las puedas convertir en cristal.
Ojalá que la lluvia deje de ser milagro que baja por tu cuerpo.
Ojalá que la luna pueda salir sin ti.
Ojalá que la tierra no te bese los pasos.

Ojalá se te acabe la mirada constante,
la palabra precisa, la sonrisa perfecta.
Ojalá pase algo que te borre de pronto:
una luz cegadora, un disparo de nieve.
Ojalá por lo menos que me lleve la muerte,
para no verte tanto, para no verte siempre
en todos los segundos, en todas las visiones:
ojalá que no pueda tocarte ni en canciones.

Ojalá que la aurora no dé gritos que caigan en mi espalda.
Ojalá que tu nombre se le olvide a esa voz.
Ojalá las paredes no retengan tu ruido de camino cansado.
Ojalá que el deseo se vaya tras de ti,
a tu viejo gobierno de difuntos y flores.

Paco ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Paco ha dit...

L'anterior l'he borrat per que li he donat un significat contrari al que volia dir.
La veritat anònim, que no se que vols dir-me. Per una banda, la cançó és una de les més impressionants que té el cubà i m'agrada molt. Però per l'altra, és un tema amb un significat molt concret i contundent, cap a qui està dirigida.
No se que em desitges, la veritat.

salut