L'altre dia vaig anar al parc d'atraccions. I no vaig tindre que desplaçar-me molts quilòmetres, ni pagar una costosa entrada, tampoc vaig tenir que comprar 10 ampolles de xampú al Druni (mítiques entrades a Aquasol), ni vaig fer llargues cues per a entrar o pujar a les diferents atraccions. No vaig tenir que dinar menjar ràpid a preu d'or, ni em vaig deixar l'ànim i els diners tirant a una diana amb una pistola d'aigua i les atraccions podien gaudir-les persones de totes les edats i tamanys.
Tant de temps a prop de mi, i fins fa relativament poc, no me n'havia adonat que el millor parc d'atraccions del País Valencià el tinc darrere de casa. És cert, que en els darrers anys l'han anat escuarterant i reduint, però malgrat tot, encara podem gaudir-lo i veure, olorar i escoltar totes les seues atraccions. Veure com es treballa el camp, quins colors agafa quan arriba el bon temps, el vent que bufa de llevant i que otorga a aquesta terra un clima únic i uns fruits deliciosos. Les céquies, les alqueries, camins, bancals. Els olors a terra, a herba, fins i tot, a fem dels camps que han estat abonats fa poc. Són sensacions que sols pots tenir-les si estimes el teu entorn i si el valores com a part teua i et trenca el cor veure com, probablement, desapareixca baix l'asfalt, el formigó o les urbanitzacions de torn.
Sovint, tendim a valorar les coses pel seu preu en diners i obviem, jo el primer, que al nostre abast tenim tot un ventall de llocs meravellosos que la pròpia natura ha creat i que gaudir-los no ens costa ni un gallet. Passejar cada setmana a l'horta de Benimaclet o la d'Alboraia és per a mi un gran esdeveniment, dintre de la meua monòtona setmana, que no es mesura amb diners.
Després de llegir açò pensareu, i no esteu equivocats, que senc el més profund menyspreu, per aquells que no saben valorar la riquesa que tenim al nostre voltant, que sempre ha estat ahi i que per la febre dels diners fàcils anem a pedre, si, però també vos dic que en una cosa coincideisc amb Eduardo Zaplana, Camps i la colla de lladres que manen al nostre país, jo al meu parc d'atraccions també l'anomene Terra Mítica.
Bona nit.Tant de temps a prop de mi, i fins fa relativament poc, no me n'havia adonat que el millor parc d'atraccions del País Valencià el tinc darrere de casa. És cert, que en els darrers anys l'han anat escuarterant i reduint, però malgrat tot, encara podem gaudir-lo i veure, olorar i escoltar totes les seues atraccions. Veure com es treballa el camp, quins colors agafa quan arriba el bon temps, el vent que bufa de llevant i que otorga a aquesta terra un clima únic i uns fruits deliciosos. Les céquies, les alqueries, camins, bancals. Els olors a terra, a herba, fins i tot, a fem dels camps que han estat abonats fa poc. Són sensacions que sols pots tenir-les si estimes el teu entorn i si el valores com a part teua i et trenca el cor veure com, probablement, desapareixca baix l'asfalt, el formigó o les urbanitzacions de torn.
Sovint, tendim a valorar les coses pel seu preu en diners i obviem, jo el primer, que al nostre abast tenim tot un ventall de llocs meravellosos que la pròpia natura ha creat i que gaudir-los no ens costa ni un gallet. Passejar cada setmana a l'horta de Benimaclet o la d'Alboraia és per a mi un gran esdeveniment, dintre de la meua monòtona setmana, que no es mesura amb diners.
Després de llegir açò pensareu, i no esteu equivocats, que senc el més profund menyspreu, per aquells que no saben valorar la riquesa que tenim al nostre voltant, que sempre ha estat ahi i que per la febre dels diners fàcils anem a pedre, si, però també vos dic que en una cosa coincideisc amb Eduardo Zaplana, Camps i la colla de lladres que manen al nostre país, jo al meu parc d'atraccions també l'anomene Terra Mítica.
1 comentari:
-Terra Mítica-
plas plas!
m'agrada el que has escrit tete.
salut! :)
Publica un comentari a l'entrada